Tot el transcurs de la meva vida és ple, pleníssim de records.

La infantesa, la joventut, les inquietuds religioses, socials, familiars. L´amor més intens de la meva vida, el Robert.

La dura, duríssima memòria de la guerra, l´exili, la solitud.

La família que falla, un segon marit que no surt bo, les necessitats dels fills, que tenen dret a tota l´atenció, a tot l´afecte...

La vida com a lluita penosa, esforçada, sense poder parar i finalment, com a premi, la calma i la serentitat d´una vellesa plena de sentiments i pensaments joves. Els d´una persona que encara no es deixa vèncer. Hi ha persones que m´etimen i tinc el cor ple de sentiments d´amor per els que m´envolten positivament.

Què més puc voler? Gràcies, Déu meu!