Volver
RESENYES
RECULL DE RECORDS. Rosa Gelpi i Monasterio de Dexeus  

En la presentació del llibre RECULL DE RECORDS de la Magda Lladó Fuster .

Donada la nostra coneixença al llarg de 45 anys, crec, i justament per això em sento capacitada, per, prenent aire, intentar definir les doferents personalitats de la Marga, podríem dir: les vides que ha viscut i les seves múltiples facetes con són: dona, mare ( ara ja àvia i besàvia) empresària, escriptora, etc,etc... però sobretot intentaré definir la PERSONA, i dic persona en majuscules perquè és realment extraordinaria.

A la Magda li va tocar viure la guerra civil, fa més de 70 anys ja !. No em detindré ni en aquesta ni en cap altre de les seves èpoques ja que em podria allargar quasi infinitament: bé ho coneixen els que han llegit el seu darrer llibre, i als que no, els hi recomano vivament.

Sense donar-me´n compte he començat per la Magda escriptora: Jo crec que va començar a escriure perqué necessitava, amb una necessitat fins i tot física, immensa, donar, regalar experiències, vivències, aconsellar-nos com a un gran menste i deixarnos saviesa llibre a llibre, pàgina a pàgina. Si anem enrere trobem a la dona empresària: aquesta es la etapa que més he gaudit d´ella, la que he viscut molts anys observant-la:

Tenia una força!....que augmentava any a any.
Una tenacitat!....capaç d´aconseguir-ho tot.
Un valor i una empenta!...que lájuda a triomfar.
També geni ( tot s´ha de dir), geni mesurat, això si, geni que li obrie portes.
A més a més, un ànim sempre despert, tan despert que ens feia sentir poca cosa els que l´envoltaven.
Sempre volia saber més. llegia molt a les nits i recordo la època que va anar a aprendre astrologia, dues vegades per setmana a la nit, a casa de l´advocat Portabella, que n´era un gran mestre, però l´esperit lògic de la Magda li impedia acceptar totes aquelles ensenyances sense l´anàlisi personal que ellla li posava.
Anant encara més enrere, com di d´una escala es trectés, baixant del cim pels esglaons un a un, trobaríem les seves lluites com esposa i mare, com a mestressa de ccasa i amiga dels seus amics, però seria massa llarg, massa extens narrar - ho: l´esforç diari superant-se, enfrontant-se valenta a tot tipus de problemes, donant tot de sí per abastar tantes i tentes coses....tanta vida, tan esforç, tanta lluita, fan, sense dubte, de la Magda Lladó una dona excepcional, diferent i fantàstica.

FELICITATS MAGDA I GRÀCIES

RECULL DE RECORDS. J.L. Vilaró 15 d´abril 2005

Recull de records de la Magda Lladó i Fuster és un riquíssim enfilall precís i de molt bon llegir sobre la seva complexa trajectòria existencial centrada en la guerra civil, l’exili i el difícil retorn a Catalunya.

¿Es remarcable la gran coherència entre els fetes viscuts i soferts i el llenguatge emprat, on brilla sempre la paraula justa, la precisió psicològica, el verb clarivident i l’adjectiu aclaridor.

S’hi veu ben reflectida la cruel ferotgia i el total absurd de la guerra, la rabiosa i contradictòria lluita entre faccions i partits i el cor noble i fins i tot heroic de la bona gent, tant en la banda francesa com pel canto català.

En la segona part de l’escrit, ja retornada del difícil i penós exili l’autora segueix amb el mateix estil i ritme clars didàctics, ben directes que capgiren sense mai enfarfegar ni caure en cap mena de ressentiment.

Hi ha un to discret i sempre respectuós en tot el que diu que fa mes atractiva i alliçonadora la lectura

RECULL DE RECORDS. Josep Maria Dexeus i Trias de Bes  

Potser aquest llibre és el millor llibre de la escriptora Magda Lladó. La història de la seva vida ha sigut ben dura ja que des de la joventut va tenir que lluitar, com denota pàgina a pàgina, per arribar una mica tardanament a gaudir d´una mica de pau, per cert, ben merescuda.

Les dues parts són força interessants: la primera amb la guerra tenint que fugir amb gran valentia d´un camp de concentració per quedar-se sense recursos a França on ella aconsegueix feina i bon allotjament per la seva petita, etc, etc. La segona part que es desenrotlla a Catalunya, està impregnada d´aconteixements molt durs, on la narrativa és àgil i et fa viure les angoixes de manera autèntica.

El seu estil en certs moments és modernitza i és fa més actual donant-li forma a les memòries de manera retrògrada ja que alterna les diferents èpoques amenitzant la lectura.

Crec que és un llibre no sols correcte sinó força interesant i digne de les millors biblioteques.