A l’aplec d’escrits que formen aquest llibre, era difícil posar-hi un nom. No són ben bé una novel·la. Tampoc una narració.

Quan es troben la Rosa i l’Eulàlia, és un moment crucial en les seves vides. Les circumstancies son ben diferents la d’una i de l’altre. També son ben diferents les dues dones; diferents d’edat de situació, de caràcter, i malgrat tot es fan amigues, be amigues, i això es vàlid.

La Rosa tancada en si mateixa, va cedint i es va alliberant. Acaba donant a conèixer, a traves del desgrana,ment del seu calvari tan personal, tots el entrebancs del camí que l’han anada portant per la ruta que la farà arribar fins  el veredicte que decidirà la seva vida.

L’Eulàlia, esta en un punt d’espera. Pateix d’injustícia i no en pot preveure com acabarà. L’impressiona la situació d la Rosa que desvetlla el seu interès i a mida que la va coneixent a fons, no solament la compadeix sinó que li d’ona la seva amistat.

La troballa d’aquestes dues dones i tot el que ambdues van relatant, posa de manifest una situació de supeditació i indefensió de la dona enmig d’una societat, que fa uns anys, era tant diferent a la d’ara